Hosting por dinahosting.

Viatge a Egipte

En aquests dies que els països àrabs es troben en uns moments de la seva història, en que el poble està demanant la democràcia i la final de la corrupció sistemàtica, portada a cap per els respectius governs, em ve a la memòria el viatge fet al país del faraons, pensant que ja no serà el mateix Egipte que vaig conèixer.

ººººººººººººººººººººººº

Comença el viatge a Luxor. Comencem visitant el temple de Amon en Karnak, població junt a Luxor. Existeixen sis temples en aquest complex; el més important és el dedicat al déu Amon. Aquest es el conjunt de culte religiós conegut, més antic del mon. Un enorme museu a cel obert que mostra important restos de la cultura de l’antic Egipte. Després de les piràmides de Guiza, és el segon lloc més visitat d’Egipte.

És una costum donar diverses voltes a l’escarabat sagrat: Una gran estatua d’aquest insecte, sobre d’un altar; segons la història, fent aquest ritual dóna llarga vida i felicitat.

Karnak estava unida a la veïna Luxor per una avinguda amb esfinxs a les dues bandes; aquestes esfinxs tenien cap de carner, que era el símbol del déu Amon. Encara es conserva una bona part d’aquesta avinguda.

Després de Karnak, visitem el “Valle de los Reyes”. Es tracta d’una gran extensió de terreny muntanyós, molt a prop de Luxor, que en realitat és una necròpolis.  Aquí es troben les tombes de la majoria de faraons, de “l’imperi nou”, així com diverses reines, prínceps, nobles i fons i tot animals. Està declarat Patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1979. L’últim tomba de faraó que s’ha trobat pertany a Tutankamon (dinastía XVIII), célebre per la gran quantitat d’or que tenia, especialment el sarcòfag y la seva màscara.

A continuació visitem el temple de la reina-faraó Hatshepsut. És el temple més important dels construïts en Deir-el-Bahari, i únic en tot Egipte. Va ser construït per aquesta reina en forma de terrasses, de grans dimensions, amb columnes que es confonen amb la vessant de la muntanya, situada al darrere del temple.

Fem després una paradeta als Colosos de Memnon. Es tracta de dues estàtues de 18 metres d’alçada, que son els restes visibles del temple funerari de Amenhotep III. Aquestes estàtues presidien l’entrada monumental al temple, tallades sobre blocs portats expressament des de Gebel-el-Ahmar.

A la tarda, visitem Luxor (antigament Tebas), la ciutat dels grans temples de l’antic Egipte (Luxor i Karnak), i les célebres necròpolis on enterraven a faraons i nobles (“Valle de los Reyes” i “Valle de las Reinas”). El temple constaba de “dromos”, dos grans obeliscos, situats a cada costat de la porta d’entrada (un d’ells va ser traslladat i erigit a la plaça de la Concordia de Paris en 1833), y dues grans estàtues assegudes del monarca Ramsés II.

En una zona del primer pati es va construir, fa segles, una petita mesquita, que encara presta els seus serveis, perpetuant-se  el caràcter religiós d’aquest lloc.

Comencem l’endemà amb una visita al temple de Horus (el déu falcó), en Edfú. És el temple més ben conservat i el més important després del de Karnak

Les inscripcions en les seves parets proporcionen informació important sobre el llenguatge, la mitología i la religió de la seva època. També existeixen escenaris i inscripcions importants del “Drama Sagrat” que feia relació a l’antic conflicte entre Horus i Seth (senyor del mal i de les tenebres).

Després de unes hores de navegació per el Nil, arribem a Kom-Ombo, vila agrícola a les ribes del riu Nil. Aquí trobem un temple doble, dons estava dedicat a dos déus: La meitat  per a Sobek (déu de la fertilitat i creador del mon), i l’altre meitat per Horus. Per el fet de ser un temple doble, significa que tot era duplicat, amb corts, salons, santuaris y sales. També és inusual, per que tot està perfectament simètric al llarg del eix principal.

Degut a que Sobek tenia l’aparença de cocodril, aquests animals eren considerats sagrats, per el qual, quan morien eren momificats como els faraons.

Una curiositat, és que, degut a inundacions freqüents del Nil, van idear un “inundómetre”, que consistia en un pou amb unes marques interiors, per les quals podien preveure les inundacions i posar-se fora de perill abans de que es produís.

Al mercat de Kom-Ombo comprem les disfresses per la festa de demà al vaixell. També comprem un gran plat metàl·lic egipci. Com és costum en aquests pobles, hem tingut de practicar el regateig a “tope”; si no ho fas, els comerciants es troben ofesos i, segons com, no et volen vendre res. Per cert que, en aquest mercat, i en altres que també vam trobar, no sé com, coneixen que som catalans i, si no donem “un euro” quan el demanen la gent del carrer (especialment nens), ens diuen “Catalán Katanyo”.

Continuant el viatge, al endemà anem al aeroport de Assuan i agafem un avió cap a Abu Simbel. És un avionet petit d’hèlice que perd oli per els motors, però arribem a aquest lloc.

Abu Simbel és un emplaçament d’interès arqueològic que consta de dos temples excavats a la roca. Els temples formen part del Museu al Aire Lliure de Nubia i Assuan, que va ser declarat Patrimoni de l’Humanitat per la Unesco en 1979. Els temples van ser construïts per ordre de Ramsés II. El més gran és un dels millors conservats de tot Egipte.

El complex està format per dos temples: El més gran, dedicat als déus Ra, Ptah i Amón. A la roca de la façana es van esculpir quatre estàtues colossals que representen al faraó Ramsés II. El més petit està dedicat a la deessa Hathor, personificada per Nefertari, esposa favorita de Ramsés.

El lloc on està situat Abu Simbel no és l’original. Entre 1964 i 1968, els temples es van desmantellar degut a la construcció de la presa de Assuan i el llac Nasser en el lloc on eren els temples. A continuació, es van tornar a montar, pedra a pedra en el lloc actual.

La calor era sufocant, amb més de 40 graus a l’ombra; no obstant això, va valer la pena el viatge i la calor.

Per la nit, es va organitzar al vaixell una festa, en la que tothom va anar vestit d’egipci, i van interpretar música i danses tradicionals egípcies. Una d’aquestes danses va ser dels “derviches”, en la que se segueixen un ritual que simbolitza la transformació progressiva que es produeix en l’enllaç místic de l’home amb Déu. En realitat, en Egipte aquesta dansa és un espectacle folklòric; la veritable dansa religiosa es pot veure a Turquia, on existeix la escola dels “derviches dansants (o giróvagos)” en Mevlana.

Continuant el viatge, l’endemà vam visitar la presa d’Assuan, juntament amb el llac Nasser (on era abans Abu Simbel), així com les pedreres d’Assuan. En aquestes pedreres es construïen els monòlits per tots els temples d’Egipte, i també es treien els blocs de pedra per construir les piràmides. Després vam fer una excursió en faluca per el Nil, on vam trobar nens navegant en barques fets de capses de fusta, i cantant “La Macarena” en espanyol perquè els donéssim propina.

A la tarda vam visitar un poblat nubi, on vam ser perseguit per una colla de nens demanant gorres, bolígrafs, pintura de llavis, euros, etc., i ser apadrinats. A la escola del poble ens van donar unes classes d’àrab i, en una casa, ens van convidar a té (molt bo) amb pastes i ens van fer uns tatuatges que desapareixien al cap de 2/3 dies. Realment, va ser una jornada molt interessant.

Aquesta mateixa tarda vam agafar un avió cap El Cairo, on ens vam allotjar en un hotel enorme i modern que semblava tota una ciutat.

A l’endemà vam visitar la Vall de Guiza, on estan situades les famoses piràmides i la Esfinx. Realment, es una vall fantàstica, amb les tres piràmides principals de Kefrén, Keops i Micerinos, així com una més petita de la esposa de Micerinos, al seu costat. Hi ha altres piràmides més petites que corresponen als fills de aquests tres faraons, encara que aquestes estan en mal estat.

La esfinx és monumental. Es cos té la forma de lleó, i el cap es diu que representa al faraó Kefrén. Té 57 metres de llarg i vint metres d’alçada, i el cap mesura cinc metres. Va ser feta esculpint un monticle de roca situat  al altiplà de Guiza. Originalment, estava pintada amb colors: Vermell el cos i la cara i el “nemes” (tocat de tela al cap), amb ratlles grogues i blaves. Al vespre, al caure el sol, fan un espectacle de llum i so, a sobre de la esfinx, verdaderament maco.

La última etapa del viatge va ser una visita a El Cairo. En primer lloc, vam el Museu Egipci. És un immens espai amb gran quantitat de objectes i escultures antigues que donen una idea molt aproximada de la vida dels antics egipcis. Diuen que els magatzems d’aquest museu està abarrotat de objectes que no estan a la vista del públic perquè no tenen cabuda a les sales (a pesar de tot el que altres països es van portar, com Anglaterra, França, Alemanya, etc.).  Aquí es troben faraons momificats trets de les seves sepultures a la Vall dels Reis; és especialment interessant la tomba del faraó Tutankamon, amb la quantitat d’or que té, tan el cos com la màscara. Hi ha un espai destinat a la momificació dels cossos, i la manera de enterrar-los (amb diversos taüts, uns dins dels altres, com les “matrioskas”) i de preparar el cos i els òrgans interns per el “gran viatge a l’eternitat”. Una visita cultural molt interessant.

Continuant a El Cairo, vam visitar la important “Mesquita d’Alabastre”, una construcció religiosa molt gran i senyorial, tant l’interior com l’exterior i la font de les ablucions.

Vam acabar la visita a El Cairo fent una passejada per la ciutadella, el barri “copto”, la catedral ortodoxa i el gran basar-mercat nomenat Khan-el-Khalili. Aquest mercat és immens; es troba tota mena d’articles i de especies del mon àrab. Els preus es negocien, com és obligat, amb regateig constat. Una experiència molt interessant.

Amb aquesta visita, vam acabar el viatge, agafant un vol des de El Cairo fins a Barcelona. Realment, han sigut unes vacances plenes de sorpreses i de cultura de les antigues civilitzacions d’Egipte.

Per tindre una idea més aproximada al que he narrat podeu veure la presentació polsant aquest enllaç:    Viatge a Egipte

Deja un comentario

CAPTCHA Image
Play CAPTCHA Audio
Reload Image

Traductor
Secciones
Ficheros mensuales

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Translate »