Hosting por dinahosting.

Si Espanya…

Mapa d’Espanya editat l’any 1854 . Catalunya hi apareix com a zona Incorporada o assimilada

Catalunya no és un sentiment, com pretenen alguns espanyols

Si Espanya reconegués que Catalunya és una comunitat diferent de les altres, políticament, socialment, econòmicament i culturalment, tindríem la meitat de la feina feta. Espanya van ser les Espanyes –en plural–, un territori que cobria tota la península Ibèrica, inclòs Portugal. Al segle XVIII Catalunya va perdre la guerra contra els castellans, mentre Portugal la va guanyar. Actualment, els catalans vivim en una Espanya castellana, tal com es pot comprovar pel mínim paper que han tingut els catalans en el govern de l’Estat. Aquesta no és una idea política, sinó una realitat objectiva.

Aquesta comunitat, que també podem anomenar nació o nacionalitat –segons la Constitució Espanyola–, es pot integrar o no en el conjunt de les Espanyes, però no en una Espanya castellana com és la situació actual.

Catalunya no és un sentiment o una emoció, com pretenen alguns espanyols i alguns catalans, que no hi han pensat gaire. Fa unes setmanes, vaig demanar la publicació d’una col·lecció de petits llibrets, senzills, que costessin 10 euros i que expliquessin per què Catalunya és alguna cosa més que una emoció. Un editor s’hi va interessar, però no crec que la meva proposta tiri endavant.

Si la col·lecció es fes, m’agradaria escriure sobre la Catalunya econòmica, que és la que conec bé. Aquest article no dona per fer un llibret, però sí per expressar una idea. Catalunya –les quatre províncies– representa només el 6% del territori de l’Estat, una misèria. Però resulta que a Catalunya hi viu el 15% o 16% de la població, produeix el 20% i n’exporta el 25%, aproximadament. Què vol dir això? Vol dir que si Catalunya fos independent, l’Espanya castellana seria la més interessada perquè Catalunya formés part de la Unió Europea. Espanya, sense Catalunya, seria un desastre econòmic, si no fos que hi hagués plena llibertat per al moviment de persones, capitals i mercaderies, que són els distintius de la Unió Europea.

Catalunya també estaria interessada a mantenir les seves relacions econòmiques amb Espanya, però tindria altres camps per córrer. Una generació de catalanistes del segle XIX posaven Holanda com exemple del que podria ser Catalunya.

Catalunya té 300 quilòmetres de costa, símbol de comerç, i la capital, Barcelona, arran de mar. L’Espanya castellana té molts més quilòmetres de platja, però una capital, Madrid, que només està ben comunicada per l’aire. El port de Madrid és València, i per això mentre el corredor mediterrani està per fer, València i Madrid tenen connexió per tren d’alta velocitat i autopista gratuïta.

La gran aventura imperial de l’Espanya castellana és Amèrica, mentre que Catalunya no crea cap imperi, però els seus comerciants coneixen bé Europa. A Catalunya, el 90% de la població parla dues llengües i té facilitat per aprendre’n d’altres, mentre el president del govern espanyol és monolingüe, fa el ridícul a Brussel·les i necessita un intèrpret per parlar amb la resta dels assistents als actes.

Si l’Espanya castellana no reconeix que Catalunya és una comunitat diferent, ens mantindrem en la situació actual: una Espanya centralista, mínim poder polític i sense capacitat d’obrir noves formes de relació comercial o de producció industrial. Catalunya encara depèn de La Gaceta de Madrid, la predecessora de l’actual BOE. Mai un nom ha estat tan ben triat.

Deja un comentario

Play CAPTCHA Audio
Reload Image

Traductor
Secciones
Ficheros mensuales

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.