Hosting por dinahosting.

Crida fluix, que et sentiran els veïns.

ViejaPer començar, voldria donar alguna informació bàsica que probablement tothom ja coneix però que cal recordar. La majoria de les persones grans viuen de manera independent i són capaces de valer-se per elles mateixes. Hi ha algunes persones grans, però, que tenen problemes, i l’ajuda de la família és el principal mecanisme a través del qual aquestes persones reben assistència.

Així mateix, la immensa majoria de l’atenció familiar és efectiva i humana, i es duu a terme de bon grat i amb afecte. De fet, sovint, els membres de la família fan veritables heroïcitats a l’hora d’atendre els seus familiars més grans. Tanmateix, de vegades l’atenció a aquestes persones grans fa que alguns d’aquests membres estiguin sotmesos a exigències, costos i sacrificis extrems.

Però no sempre es així; els maltractaments a les persones grans per part de familiars és potser el problema social més «invisible» que han d’afrontar els països. Als Estats Units, es calcula que prop del 5 % de la gent gran pateix maltractaments cada any.

Tanmateix, una Comissió revela que mentre que un de cada tres casos de maltractament infantil es detecta i es denuncia, només un de cada vuit casos de maltractament a persones grans es detecta i es denuncia. Sembla, doncs, que els autors que fan referència a «la punta de d’iceberg» tenen raó. La veritat és que no coneixem l’abast dels maltractaments a la gent gran a cap país. Per què el problema dels maltractaments a la gent gran per part de familiars és tan «invisible» i es detecta tan poc? Personalment, crec que hi ha diversos motius.

D’una banda, la majoria dels maltractaments es produeixen a l’interior dels domicilis i les persones grans, a diferència dels nens, no solen ser vistes en públic, on aquests maltractaments es podrien detectar.

De fet, alguns dels maltractaments a persones grans amb deficiències greus o que no poden sortir de casa (o ni tan sols aixecar-se del llit) no són detectats pels veïns ni pels altres membres de la comunitat. D’altra banda, el problema dels maltractaments a la gent gran és un afer familiar i es poden produir conspiracions de silenci. Precisament, hi ha un llibre d’Erin Pizzey sobre els maltractaments conjugals que es titula Scream quietly or the neighbors will hear («Crida fluix, que et sentiran els veïns»).

El problema dels maltractaments a la gent gran pot ser «invisible» perquè els professionals no estan preparats, educats ni formats per detectar aquesta mena de casos. En llocs com les sales d’urgències i els hospitals, fins i tot a les consultes dels metges, els professionals no són necessàriament conscients de la possibilitat de maltractaments a les persones grans, i no els investiguen.

També hi ha la creença general que un familiar no maltractarà mai una persona gran de la seva pròpia família. No totes les comunitats ni tots els països tenen els mecanismes adequats per

detectar i denunciar els maltractaments a la gent gran. Les mateixes persones grans solen pensar que són les úniques que pateixen maltractaments per part dels seus familiars i no saben a qui denunciar-los.

Aquet document es un extracte d’un article del Dr. Jordan Kosberg , catedràtic de treball social de l’Escola de Treball Social de la Universitat d’Alabama: La transmissió intergeneracional dels maltractaments a les persones grans.

 

Deja un comentario

Play CAPTCHA Audio
Reload Image

Traductor
Secciones
Ficheros mensuales

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.