Hosting por dinahosting.

El govern espanyol ha publicat les balances fiscals entre l’Estat i la Generalitat tan sols un cop en trenta anys

El secret més ben guardat – Zapatero va admetre el 2008 que el dèficit fiscal de Catalunya superava els 14.800 milions, un 8,7% del PIB – El Periodico – BARCELONA – CiU i ERC acorden la llei per publicar les balances fiscals.
El PSOE va prometre fer les balances sobre el nou finançament La informació és poder, diuen. I en el cas de les balances fiscals, el govern espanyol ha tingut una cura especial per no afavorir amb els seus propis càlculs la constatació del greuge català.

En trenta anys l’Estat tan sols ha trencat el silenci fiscal un cop. El 2008, coincidint amb la negociació de l’últim model de finançament, José Luis Rodríguez Zapatero es va avenir a revelar la diferència entre la despesa que va efectuar l’administració espanyola als territoris i els ingressos fiscals que s’hi havien generat en un sol any estudiat: el 2005. L’estat va admetre que els catalans havien aportat a Espanya 14.800 milions que no havien tornat, segons l’enfocament del flux monetari. O el que és el mateix: el 8,7% del PIB, cosa que gairebé equival a la meitat del pressupost anual de què disposa la Generalitat.

Per aigualir la rellevància de les dades, el govern del PSOE va presentar fins a sis balances fiscals, calculades amb diferents metodologies. L’encarregat de presentar-les, el secretari d’estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, va alertar que “en cap cas” es podrien utilitzar les balances per negociar la reforma del sistema de finançament, que es va començar a aplicar el 2009, conscient que podien ser usades com a arma política. Des d’aleshores, el govern espanyol no les ha tornat a actualitzar.

Promeses trencades

Mesos abans de sortir de La Moncloa, el març de l’any passat, Zapatero s’hi va comprometre aprovant al Congrés una moció d’ERC, pactada també amb CiU, perquè es pogués avaluar l’impacte de l’entrada en vigor de l’últim sistema de finançament. Era una nova promesa incomplerta.

Un dels objectius del pacte fiscal plantejat per Artur Mas és la reducció del dèficit fiscal a la meitat: del 8 al 4% del PIB. De moment, però, l’Estat no ha admès que aquest sigui el saldo actual del dèficit: és a dir, si és cert que el darrer sistema de finançament no ha contribuït a reduir-lo. Ara per ara, les úniques dades reconegudes per Madrid són les de la liquidació del model de l’any 2009.

Els resultats, de l’estiu passat, evidenciaven que tots els territoris han guanyat pel que fa al finançament homogeni per habitant i any, i que Catalunya encara no arriba a la mitjana. Les més ben finançades són Cantàbria, La Rioja, Extremadura, Astúries, Castella i Lleó, Aragó, Galícia, Andalusia, les Canàries i Castella-la Manxa. Catalunya és l’onzena. La segueixen Madrid, Múrcia, el País Valencià i les Illes Balears. Comunitats com el País Basc i Navarra queden fora dels càlculs perquè no es regeixen pel sistema de règim comú sinó pel concert i el conveni, respectivament.

Per suplir el dèficit d’informació, la Generalitat ha elaborat periòdicament la seva pròpia balança a partir del mètode de càlcul fixat per un reconegut grup d’experts constituït el 2004. Al Parlament, a més, es tramita una proposició de llei d’ERC, amb l’aval de CiU, que vol fixar un mandat perquè el govern català les actualitzi cada any.

La darrera balança catalana completava el buit de càlcul que existia entre el 2006 i el 2009. En aquest darrer any, el primer del nou sistema de finançament, el dèficit va ser del 8,4% del PIB (16.409 milions), segons l’executiu català. De manera que el pacte entre el PSOE i el govern tripartit per millorar el model va aconseguir posar fre a la sagnia financera. El 2009, cada català va pagar 2.251 euros que no es van invertir a Catalunya. De cada euro recaptat a través
dels impostos, 43 cèntims no tornen en forma d’inversions, si s’exclouen d’aquest càlcul despeses importants com ara la Seguretat Social i l’atur.

El departament d’Andreu Mas-Colell també va homogeneïtzar les dades des del 1986 per comparar-les. La conclusió que en va extreure és que Catalunya pateix un drenatge crònic del 8% del PIB anual de mitjana, segons el mètode del flux monetari, que pren com a referència la localització espacial de la despesa. Durant vint anys els catalans han aportat a l’Estat 213.963 milions d’euros que no han tornat.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/560264-el-secret-mes-ben-guardat.html

 

Deja un comentario

CAPTCHA Image
Play CAPTCHA Audio
Reload Image

Traductor
Secciones
Ficheros mensuales

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Translate »