Hosting por dinahosting.

“És el moment oportú per tenir un estat propi”

La nova sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística ha tornat a fer disparar totes les alarmes. Òmnium sempre ha estat al capdavant de la defensa de l’escola en català.
Què es pot fer davant d’aquest nou atac?
Cada cop queda més clar que no podem fer cas de les sentències i les ordres que ens vinguin del sistema institucional i polític espanyol. Ens estan dient que nosaltres ens hem de dotar del nostre sistema jurídic i polític i que hem de deixar estar aquestes interferències. És com una mena de guerra de nervis.
Estem guanyant o perdent aquesta guerra?
L’estem guanyant, perquè pel que fa a la llengua a l’escola hi ha una pràctica unanimitat entre els polítics catalans. Tots han reaccionat dient que això no es pot tocar. I la resposta de la societat també és molt clara.
La LEC també està impugnada al Constitucional. Si la tomben què pot passar?
El govern de Catalunya es trobarà amb el dilema de complir les lleis d’Espanya o acatar les ordres legítimes que li vénen del poble.
I quines són aquestes ordres?
Que el govern governi i que usi al màxim el poder que té. L’educació l’han de decidir el govern i el Parlament. És tirar a la paperera qualsevol cosa que vingui d’Espanya. Una insubmissió.
El CEO ja dóna la victòria al ‘sí’ en un referèndum per la independència. Què n’opina?
És l’evolució de la tendència que s’està veient. Cada cop hi ha més persones que tenen clar que aquest futur que volem en llibertat només és possible si tenim el nostre propi estat.
Muriel Casals votaria ‘sí’?
Com a Muriel, sí.
I Òmnium?
Ara mateix no ens veig fent una campanya a favor de l’independentisme, però si em tornes a fer la pregunta d’aquí a uns mesos no ho sé. El que sí que fem i ens veiem fent és una campanya per explicar els inconvenients de pertànyer a Espanya i quines són les fortaleses de Catalunya.
Veu viable que l’Estat es mostri favorable a aquesta separació?
Veig difícil que ho vegin des d’un punt de vista pacífic, perquè volen ser homogenis, però tampoc no volen prescindir d’un tros de territori que els irrita que sigui diferent. Estan en una contradicció. És com si t’entestessis a viure amb una parella que no t’agrada i cada matí li dius que sigui rossa, encara que sigui morena. I tampoc no surts a buscar cap rossa.
Estem en un moment de caixa o faixa amb l’estat propi?
És un moment oportú per aconseguir l’estat propi. Les coses estan molt madures i l’Estat està desconcertat. Els podem eliminar un element de desconcert i dir-los: “Teniu moltes preocupacions i podeu oblidar-vos d’aquesta [Catalunya].” En lloc de tenir un corcó, perquè ells ens veuen així, tindran un veí.
Què li sembla el concert reivindicatiu del 29 de juliol que organitza aquest diari?
És simpàtic posar en evidència que per reivindicar la nostra llibertat política ho fem cantant. Hi ha una tradició. En les èpoques de negra dictadura cantar en català o les sardanes eren actes polítics. Expressar cantant que volem ser un poble lliure té molt de sentit. És una acció lúdica per mostrar un desig.
El lema Catalunya vol viure en llibertat és el mateix de fa vint anys. Tan poc hem canviat?
La llibertat és una cosa molt gran i sempre en pots voler més. És possible que amb un país independent també vulguem més llibertats individuals o per a les minories.

Deja un comentario

CAPTCHA Image
Play CAPTCHA Audio
Reload Image

Traductor
Secciones
Ficheros mensuales

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Translate »