Hosting por dinahosting.

FINANCES PÚBLIQUES, LES CLAUS DEL DEBAT

tad21 que-al-deficit-del-Catalunya_ARAIMA20130722_0015_75Les 10 respostes de les balances fiscals

Què son i per a què serveixen, quins mètodes de càlcul s’utilitzen, és comparable el cas català amb altres zones d’Europa? L’ARA analitza el dèficit fiscal amb Espanya en un dossier especial

ARA / ROGER TUGAS / ORIOL MARCH | Actualitzada el 02/02/2014 00:00

 

Concepte

Què són i per a què serveixen les balances fiscals?

Les balances fiscals són el càlcul que recull la diferència entre els recursos que aporta una comunitat autònoma -o territoris homologables en altres llocs del món-, en forma d’impostos, a l’administració de l’Estat i els que li retornen en forma de transferències o inversions. Serveixen per determinar si una comunitat rep més diners dels que paga i, per tant, té superàvit fiscal, o en paga més dels que rep, i pateix un dèficit fiscal. S’utilitzen per valorar si les relacions entre els territoris de l’Estat són equilibrades o n’hi ha alguns que aporten quantitats excessives mentre d’altres reben sumes molt superiors a les que ingressen.

Metodologia
Quins mètodes de càlcul s’acostumen a utilitzar?

Hi ha dos mètodes principals de càlcul, segons com es territorialitzin les despeses de l’Estat. El primer és el de flux monetari, que computa com a despeses en una comunitat només les que s’efectuen en el seu territori. El segon és el de flux del benefici, que computa com a despeses en una comunitat també les despeses de les quals es beneficien els seus habitants encara que s’efectuïn en un altre territori. Així, tot i que els serveis centrals dels ministeris o la monarquia són a Madrid, o que les bases de l’exèrcit es localitzen en municipis concrets, s’entén que donen servei al conjunt de l’Estat i, per tant, se’n comptabilitza la despesa de manera repartida a totes les comunitats. Els dos mètodes -flux monetari o flux del benefici- es poden neutralitzar o no. Fer-ho significa que s’anul·la l’efecte del dèficit i que es cuinen les xifres com si el pressupost global fos equilibrat. Si no es fa, pot donar-se el cas que totes les comunitats presentin superàvit fiscal quan hi ha un dèficit molt alt, ja que totes podrien rebre més del que aporten a costa del dèficit estatal. La neutralització es pot fer per la via de la despesa -cuinant aquesta partida- o dels ingressos. Per tant, hi ha fins a sis mètodes per obtenir les balances fiscals.

Precedents
Quantes vegades s’han publicat a Espanya les balances fiscals?

La Generalitat ha publicat les balances fiscals fins a quatre cops des del 2005 i, a més, ho ha fet també amb caràcter retroactiu. Algunes organitzacions privades o entitats financeres també ho han fet en nombroses ocasions. Malgrat tot, el govern espanyol només ho va fer una sola vegada, el 2008, i feien referència a les finances de tres anys abans. Va ser gràcies al fet que ERC ho va posar com a exigència per seguir donant suport al govern del PSOE. Posteriorment, es va comprometre a actualitzar-les, però no ho va complir.

Resultats
Què revelen les balances que s’han arribat a publicar oficialment?

Les balances fiscals que ha anat calculant la Generalitat en els últims anys posen de manifest un dèficit fiscal constant respecte a l’Estat. Això significa que la quantitat de diners que aporta Catalunya és sensiblement superior a la dels que hi tornen, tot i que aquesta xifra depèn del mètode de càlcul utilitzat. Fent el càlcul segons el flux monetari neutralitzat -és convenient fer la neutralització, ja que els últims anys el dèficit públic ha sigut molt elevat-, el dèficit fiscal hauria rondat els últims anys entre el 6,3% i el 8,5% del PIB, uns 16.543 milions el 2010. Amb el flux del benefici, la xifra es reduiria i ballaria entre el 4,3% i el 6,3%. Les balances fiscals de l’Estat van dibuixar un dèficit fiscal a Catalunya d’entre el 6,38% i el 8,7% el 2005.

Negacionisme
És cert, com insinuen algunes veus, que Catalunya no pateix dèficit fiscal?

Algunes entitats espanyolistes com Convivencia Cívica defensen que els últims anys Catalunya ha obtingut superàvit fiscal. De fet, les mateixes dades de la Generalitat constaten que el resultat de la balança el 2009 hauria pogut ser d’un 2,1% de superàvit fiscal. És el resultat que apareix amb el càlcul del mètode de flux del benefici sense neutralitzar. Ara bé, si no es corregeix l’efecte de l’elevat dèficit públic d’aquell any a l’Estat, el resultat que en surt és enganyós, ja que totes les comunitats obtenen superàvit fiscal. I, així, com es calculen els fluxos si totes ingressen més del que aporten?

Altres comunitats
Catalunya és l’únic territori de l’Estat perjudicat per l’actual sistema?

Les balances elaborades per l’Estat -i les d’entitats privades- permeten comprovar que Catalunya no és l’únic territori perjudicat pel repartiment actual, ni tan sols el que ho està més. Segons el mètode utilitzat, de fet, el dèficit fiscal de les Illes Balears podria arribar a ser del 14,2%. El cas del País Valencià és complex, ja que és l’únic territori que, tenint una renda inferior a la mitjana, pateix dèficit fiscal, que pot arribar al 6,4%. Madrid també presenta números vermells, tot i que en el seu cas es fa difícil compensar els avantatges que comporta l’efecte de la capitalitat. A l’altre cantó, Extremadura i Astúries són les grans beneficiades del repartiment de recursos.

Context europeu
És comparable el dèficit fiscal català amb altres territoris de l’entorn?

El dèficit fiscal català, que amb el mètode del flux monetari se situa entre el 8% i el 9% del PIB, és alt en relació a les regions riques amb les quals es compara sovint. Així, a Baviera, el desequilibri amb l’administració central no arriba a l’1%. Aquesta regió alemanya té un PIB de 434.000 milions d’euros, superior a 20 dels 28 estats de la Unió Europea. S’ha parlat sovint d’una sentència de Tribunal Constitucional alemany que situa un topall del 4% en el dèficit fiscal dels lands, però el cert és que aquesta sentència no diu això. A Flandes el desequilibri, durant l’última dècada, ha oscil·lat entre el 3% i el 4,4% del seu PIB respecte a l’administració central belga. La regió de Suècia Oest va patir, els primers anys d’aquest segle, un dèficit inferior al 2%.

Combat ideològic
Per què el govern espanyol es nega ara a publicar les balances fiscals?

El govern de Mariano Rajoy s’ha proposat combatre el sobiranisme no només amb totes les armes jurídiques al seu abast sinó també lliurant una batalla en el terreny de les idees. I un dels pilars argumentals del discurs independentista gira al voltant de l’històric maltractament fiscal que arrossega Catalunya. Per evitar, doncs, donar més munició als defensors de l’estat propi, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ja ha deixat clar que no pensa calcular les balances fiscals, perquè se n’acostuma a fer un «mal ús».

Forma part del «pla» contra el dret a decidir anunciat pel mateix Rajoy: abatre els mites als quals apel·len els impulsors del procés català per justificar la seva aposta. Negant que Catalunya estigui mal finançada, Montoro pretén, de fet, desactivar una de les raons esgrimides per marxar d’Espanya. Aquest negacionisme del greuge fiscal català fins i tot permet rebatre reivindicacions catalanes menys maximalistes, com ara la del pacte fiscal.

Negociació
Quan es revisarà l’actual sistema de finançament autonòmic?

El 12 de juliol del 2009, el llavors conseller d’Economia, Antoni Castells, i la ministra Elena Salgado oficialitzaven l’últim acord de finançament a què han arribat la Generalitat i el govern espanyol, emmarcat en el model esbossat al nou Estatut. El pacte preveia que el sistema fos revisable periòdicament i, de fet, tocava renovar-lo durant el 2013 perquè entrés en vigor l’1 de gener d’aquest any. Però les negociacions ni tan sols han començat. L’executiu del PP ha mirat d’endarrerir-ho un any, amb el compromís d’obrir el meló a mitjans del 2014, un cop feta la reforma fiscal.

El govern d’Artur Mas ha sol·licitat en reiterades ocasions parlar-ne en una de les comissions bilaterals, sense que s’hagi arribat a concretar cap conversa. De fet, malgrat que fins i tot la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va arribar a defensar un model de finançament amb certes singularitats per a Catalunya -i va ser desautoritzada immediatament pel seu propi partit-, el Govern no confia que Rajoy faci cap proposta atractiva.

Nou mètode
En quins criteris es basaran els nous càlculs que prepara Montoro?

Montoro ha confiat a l’economista Ángel de la Fuente la creació d’un nou model de balances fiscals. Segons va avançar divendres, el que pretén és aportar més dades a les que es donen ara i sobretot diferenciar els recursos que es reparteixen arbitràriament dels que ho fan arran del diferent nivell de renda entre territoris. Així, De la Fuente justifica dos terços dels fluxos actuals com a redistribució de riquesa entre comunitats riques i pobres. I l’altre terç, diu, s’hauria de repartir equitativament per garantir els mateixos recursos per càpita arreu per gestionar els serveis públics. Segons va avançar, creu que Catalunya ja està ben finançada. En la mitjana estatal.

Contingut relacionat

 

3 comentarios para “FINANCES PÚBLIQUES, LES CLAUS DEL DEBAT”

Deja un comentario

CAPTCHA Image
Play CAPTCHA Audio
Reload Image

Traductor
Secciones
Ficheros mensuales

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Translate »