INDEPENDENTISMO 4
La estrategia de Rajoy de dejar pasar el tiempo y que sea éste el que resuelva el tema del secesionismo, no le está dando malos resultados. Todos los datos de que disponemos la ciudadanía, están llevando al rompimiento de las alianzas nacionalistas. Sin que haya intervenido el Gobierno central, las fuerzas separatistas están cada vez más divididas y empobrecidas, y esto es lo mejor que le podía ocurrir a Rajoy.
No estic pas massa d’acord (per no dir gens…) amb les tesis d’en Ramon en aquest article (d’altra banda, absolutament prolífic en aquest blog; si persisteix en la idea, és capaç d’atrapar un Espinàs qualsevol…).
Per exemple, no és gens cert que «totes les dades de què disposem la ciutadania» estiguin «portant al trencament de les aliances nacionalistes», i encara menys, que «sense que hagi intervingut el Govern central» –i doncs, què? s’ha estat fins ara quietet, tal volta?– «les forces separatistes» estiguin «cada cop més dividides i empobrides».
A més, considero que aquest tipus d’opinions val més no ventilar-les gaire, no fos cas que algú se les fes seves i encara es pensés que té raó.
Tampoc no és veritat que «tot el que està envoltant el procés independentista» faci «pudor» (els que fan pudor són els aires i desaires que vénen de l’altra banda de l’Ebre, això sí!).
El que es constata cada cop més –en cada una de les accions ciutadanes que es duen a terme, amb grans dosis d’inventiva quasi inimaginables– és que hi ha un immens percentatge de bona gent que respira el nostre aire que té ben clar que estem «units per una mateixa causa», i que la sap reconèixer perfectament, perquè no és altra que la de votar el pròxim 9N, per tal d’obtenir, amb tot el dret legítim i democràtic, l’anhelada, merescuda i definitiva independència de Catalunya.
*!!!!
Mi tesis es la del diálogo, que es exactamente lo que están pidiendo con insistencia todos los políticos de Cataluña.
Gracias por tus comentarios.
Lamento no haberte contestado antes, espero que me perdones.
Creo que tu visión de la situación en Cataluña es muy optimista, tal vez en este caso sea mejor ser optimista que realista, pero el optimismo esconde los problemas, y así no se solucionaran nunca.
Un abrazo.