Hosting por dinahosting.

La Feliu es fa gran

 

La Núria Feliu al costat de la seva geganta, a Sants
La cantant i actriu celebra el seu setantè aniversari, i els cinquanta anys als escenaris, amb el bateig de la geganta que s’ha fet fer.
L’artista, veïna il·lustre del barri, cedeix la figura als Geganters de Sants.

Núria Feliu es fa fotos amb la seva rèplica de tres metres i mig d’alçada i controla els últims detalls abans de sortir a l’escenari que li han muntat a la plaça Ibèria de Sants. Ara el que toca és batejar la seva geganta, la que s’ha fet fer, i no vol que falli res. És el que tenen les dives: si no les homenatgen, i els ve de gust un homenatge, se’l fan elles. I com que la Feliu, musa convergent i veïna il·lustre i militant de Sants, no va aconseguir en tres dècades d’ajuntaments socialistes ni ser pregonera de les festes del seu barri, va decidir retre’s un homenatge i es va encarregar una geganta. “Vaig dir al meu germà que, perquè me la facin quan hagi mort i no la pugui disfrutar, me la feia ara”, va explicar a l’escenari, davant els tres centenars de veïns congregats davant la seu de la Societat d’Artistes, que és on, minuts abans de sortir, Feliu posa i presenta l’artista que ha fet la figura, el geganter de Cardona Toni Mujals, i el regidor de Sants Jordi Martí. Ara les coses han canviat: hi ha el regidor i l’alcalde convergents, i la Feliu ja va poder exercir de pregonera en les festes, ara fa un mes.

L’acte està a punt de començar. Apareixen entre bastidors els geganters de Sants, als quals la Feliu ha cedit la figura. “Què hi haurà dalt de l’escenari?”, pregunta la diva. “Un pernil, un Perrito Piloto i dues nines Chochona.” “Ara no t’he entès”, replica la Feliu, amb tacons amples, pantalons negres, un glamurós ponxo verd i llesta per sortir, però amb el punt de tensió necessari de l’artista abans de pujar a l’escenari. “No, dona! Hi haurà el pastís.” El pastís també és gegant, i de per riure. Hi ha pastís perquè també és l’aniversari de la Feliu. El setantè. El pastís era part del decorat del carrer Finlàndia, que en les passades festes de Sants celebrava trenta anys de guarniments. A la Feliu li va agradar, i només va caldre canviar un tres per un set perquè ara presideixi el petit homenatge a la “cantactriu”, com ella es defineix. Setanta anys i cinquanta als escenaris.

Quan surt la geganta, la planten entre els gegants de Sants, padrins de fusta. Els padrins humans són la dissenyadora del ninot, Cecília Vidal, i el germà de la cantant, l’Albert. A l’escenari puja també el president de la Societat d’Artistes, el músic Luis Cobos, que ha vingut de Madrid per l’homenatge. La Feliu apareix a la plaça saludant, molt contenta, i fa un al·legat: “Hem d’estimar la nostra cultura popular, que és el que ens distingeix de la resta del món.” No en va, la diva s’ha immortalitzat en fusta vestida, més que de gran dama del jazz, de pubilla de Catalunya. O de la mare de totes les pubilles. Amb una banda, per cert, amb les marques dels patrocinadors de la figura. Hi ha les de colles de cultura popular, hi ha la d’una pastisseria, hi ha la d’una asseguradora i hi ha la de CiU.

El bateig l’executa un tal Filomeno, mossèn apòcrif i capgròs. El seu missatge: “Que aprenguin aquests pares que encara no han batejat la criatura que l’aigua va barata. I el que importa és la tradició.” Després, esquitxa una mica el públic. Gotes d’humor, es veu. No tothom té la presència escènica i les taules de la Feliu. Potser per això, algú crida: “Que canti una cançó!” La Feliu, no el capgròs. Però la Feliu avui no canta. Només balla. La de fusta, és clar.

I que consti que no ho farà sovint, això de ballar. Abans, entre bastidors, ho advertia l’artista al regidor, entre bromes i veritats: “Sortiré en grans ocasions, eh? No aniré amunt i avall.” Una altra petició: que li busquin parella. De gegant, vol dir. “Estic inflant el cap a Josep Carreras, que ha viscut a Sants molts anys, i faríem una gran parella.” És clar, si és una altra de les grans veus catalanes. Les veus. El que no tenen els gegants.

Dijous, 22 de setembre del 2011

 

Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional, 22-09-2011, pàgina 32

Deja un comentario

CAPTCHA Image
Play CAPTCHA Audio
Reload Image

Traductor
Secciones
Ficheros mensuales

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Translate »