Hosting por dinahosting.

Situació complicada a Espanya

Continuem tenint un greu problema: A pesar de les esperances dels nostres dignes dirigents, la prima de risc cada dia va més amunt; no trigarà gaire a arribar als 600 punts, el que vol dir que Espanya pagarà per col·locar el deute suberà entre el 7 i el 8%

Lògicament, aquest cost és inassumible per les nostres comptes estatals. Tal com anunciava en el meu últim article, cada vegada es veu més clar que anem drets al precipici, a pesar de les manifestacions del nostre benvolgut ministre d’economia Luis de Guindos, en el sentit que Espanya és molt solvent i que, en uns dies, serà reconegut per els mercats.

De moment, ni la propera injecció de diners a la banca d’aquest país (100.000 milions d’euros) ni l’esperada elecció de partits pro-euro per governar a Grècia (s’esperava un canvi de tendència), han sigut suficients per crear confiança als mercats.

I és que Europa està totalment dividida, i els diferents països no es posen d’acord amb les mides a prendre per salvar la moneda i als països més pobres: Alemanya i els països del nord d’Europa insisteixen en retallades, reduccions de sous a funcionaris, pujades d’impostos, etc., mides que s’ha comprovat que són dolentes per el creixement i creació d’ocupació. Els altres països demanen una intervenció del Banc Central Europeo per comprar deute públic dels socis en situació de penúria (llegit Espanya, Itàlia, etc.), a la qual cosa s’oposen els països rics (llegit Alemanya).

Dona la impressió que Europa es vol treure del damunt als països del sud: Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia i Irlanda (encara que no és al sud). Per altra banda, també dona la impressió que els dirigents espanyols estan amagant el cap sota de l’ala, i fan creure al sofert contribuent que no passa res, que som molt forts i que únicament som objecte dels especuladors, que guanyen molts diners amb el nostre deute, cobrant alts interessos, saben que el risc no és important. En definitiva, no sabem res del que realment esta passant, per les silencis i mentides del govern espanyol.

I mentrestant, a l’interior d’aquest país nostre, les corrupteles i mà a la caixa continuen estant a l’ordre del dia. Ja és conegut el cas Dívar. El president dels jutges se’n va de viatges de plaer particulars i els costos els carrega com a despeses oficials. Uns quants integrants del Consell del Poder Judicial han demanat oficialment la seva dimissió, i la resta l’han aconsellat, en funció de la mala imatge que està donant aquest òrgan judicial.

No obstant, aquest senyor no ha comunicat la seva dimissió. El proper dijous dia 21 farà saber  la seva decisió. Es a dir, encara pensa en que, pot ser, es pot empegar a la butaca presidencial. És inaudit!! No obstant, si dimiteix, “que le quiten lo bailao”; segurament cobrarà una bona quantitat com indemnització i una pensió molt més alta que la màxima de la Seguretat Social. O sigui, que s’ho ha passat de conya sense pagar res i, a sobra, tindrà coberta la seva jubilació (si es que no l’hi troben un càrrec “honorífic” per complementar els seus ingressos).

Em pregunto: Per que no l’hi obliguen a tornar els diners que ha carregat als contribuents? L’hi descomptaran del “finiquito”? No!! Se n’anirà de “rositas” i encara estarà mes bé, i sense treballar.    Quin pais aquest !!!

 

 

 

 

 

 

Deja un comentario

CAPTCHA Image
Play CAPTCHA Audio
Reload Image

Traductor
Secciones
Ficheros mensuales

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Translate »